Fundada el 1956, l’Escola de Jardineres Educadores del CICF va ser una resposta a la necessitat urgent de professionals en l’educació infantil a Catalunya després del franquisme. Aquesta escola va sorgir dins el sector progressista de l’Església catalana, amb l’objectiu de preservar el sentit crític i la llibertat dels infants. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, es van crear moltes guarderies i parvularis per acollir la creixent població infantil. L’Escola va ser pionera en la formació de parvulistes, majoritàriament dones, amb una formació específica i rigorosa.
Figures destacades com Teresa Viladevall i Ramon Fuster i Rabés van dirigir l’escola, aportant experiència i carisma. El pla d’estudis incloïa matèries generals i específiques com psicologia, pedagogia, música, i tècniques d’expressió, adoptant metodologies innovadores com Montessori i Decroly. L’Escola va formar 628 jardineres educadores al llarg de 16 anys, que van contribuir significativament a l’educació infantil a Catalunya, tot i que el títol no va obtenir reconeixement oficial fins a la creació de l’especialitat d’educació preescolar a les escoles oficials el 1970.
