L’Escola de Periodisme del CICF va ser fundada el 1964 en un context de dictadura franquista, amb l’objectiu de formar periodistes amb una mentalitat democràtica. Va sorgir com una extensió de l’Escola de l’Església de Madrid, amb el suport de figures com mossèn Joan Alemany i Maria Rosa Farré. L’escola va oferir una formació de qualitat amb professors destacats com Manuel Vázquez Montalbán, Josep Maria Cadena, Josep Pernau, i molts altres. Va ser un espai de resistència cultural i política, amb alumnes que es van implicar en moviments democràtics i de canvi social.
L’escola va enfrontar-se a la repressió del règim franquista, especialment amb l’episodi de la “promoció Régis Debray”, que va generar tensions amb les autoritats. Els alumnes havien de passar per una doble revàlida a Madrid, on sovint eren examinats amb criteris arbitraris i políticament motivats. L’escola va ser un punt de trobada per al Grup Democràtic de Periodistes, un col·lectiu que va lluitar per una premsa lliure i democràtica. Diversos exalumnes, com Josep Maria Casasús, Mercedes Milà, Maria Favà, i altres, comparteixen les seves experiències a l’escola, destacant l’impacte transformador que va tenir en les seves vides.
